Jazz Expresso a Sants3Ràdio(20-09-24)955:Chris Botti, Roxy Coss, Ben Allison,Roots Magic, Phi-Psonics.

Dissabte, 21 de Septembre de 2024

1. Chris Botti - Volume 1 (2023) Chris Botti (trompeta), Taylor Eigsti (piano), Zach Moses (baix), Vinnie Colaiuta (bateria), Gilad Hekselman (guitare électrique) Chris Botti, és un trompetista versàtil que ha col·laborat amb una àmplia gamma d'artistes. Ens presentava l’any 2023 el seu disc "Vol. 1", el seu debut amb el segell Blue Note. Amb aquest àlbum, Botti vol explorar un costat més clàssic i íntim del jazz, deixant de banda els arranjaments orquestrals. Amb un petit conjunt enfocat en el jazz acústic i els estàndards clàssics, Botti busca retornar a les arrels del jazz. Botti demostra el seu entusiasme pels grans del jazz, des de Miles Davis fins a Keith Jarrett, passant per Pat Metheny i Brad Mehldau. Bewitched, Bothered, Bewildered 2. Ben Allison, Steve Cardenas, Ted Nash - Tell the Birds I Said Hello: The Music of Herbie Nichols Sonic Camera Records 2024 https://benallison.bandcamp.com/album/tell-the-birds-i-said-hello-the-music-of-herbie-nichols Ben Allison - bass Steve Cardenas - guitar Ted Nash - tenor saxophone Herbie Nichols, pianista i compositor de jazz, va morir de leucèmia el 1963 als 44 anys. Amb un talent immens però poc reconegut en vida, va enregistrar només quatre àlbums, tres amb Blue Note i un amb Bethlehem, que no van tenir gaire èxit. El seu estil juganer i estructurat, similar al de Thelonious Monk però amb un sentit més acadèmic de l’harmonia, no va trobar el seu lloc en aquell moment. Va ser redescobert als anys 80 quan Michael Cuscuna va trobar sessions inèdites de Nichols als arxius de Blue Note, recopilades en una caixa de 5 LPs per Mosaic Records. El pianista Frank Kimbrough es va submergir en aquestes gravacions i en les partitures manuscrites de Nichols donades a la Biblioteca del Congrés. El 1990, Kimbrough i el baixista Ben Allison van fundar el Jazz Composers Collective, dedicat a fusionar la seva sensibilitat amb la dels mestres oblidats, destacant especialment Nichols. Amb saxofonistes com Ted Nash i Michael Blake, i el bateria Tim Horner, van formar el sextet Herbie Nichols Project, publicant tres àlbums amb composicions mai enregistrades per Nichols i arranjades per a sextet per primera vegada. Ara, Allison i Nash, amb el guitarrista Steve Cardenas, revisiten el llegat de Nichols amb l'àlbum Tell the Birds I Said Hello sota el segell Sonic Camera. Sis de les vuit peces de l'àlbum provenen d'un conjunt de partitures originals trobades per un cosí de Nichols el 2002 i redescobertes el 2017. Enrapture 3. Roxy Coss - Chasing The Unicorn 2017 https://roxycossjazz.bandcamp.com/album/chasing-the-unicorn – Brooklyn, NY, September 21, 2016 La saxofonista, activista i compositora Roxy Coss, amb base a Nova York, és a més líder de la seva pròpia banda. Originària de Seattle, Coss va mostrar la seva passió per la música des de jove, començant amb l'estudi del piano i la composició. Va abraçar el saxòfon als nou anys i, a onze, ja explorava el jazz i participava en concursos de composició. La seva carrera ha estat reconeguda amb diversos premis i mencions en revistes de música rellevants. Coss ha col·laborat amb artistes com Clark Terry i ha destacat com a solista en projectes com el de la DIVA Jazz Orchestra al Lake George Jazz Festival. El seu àlbum "Restless Idealism" del 2016, amb composicions pròpies, va assolir el setè lloc a la llista Jazzweek, el rànquing nacional de jazz als Estats Units. A més, va guanyar el premi ASCAP Herb Alpert Young Jazz Composer el mateix any. Amb el llançament del seu àlbum "Chasing The Unicorn" el 2017, Coss va consolidar la seva presència amb temes com "Chasing the Unicorn" i "A Shade of Jade". La seva contribució a la música va més enllà de les interpretacions i enregistraments, ja que el 2017 va fundar WIJO (Women in Jazz Organization), demostrant el seu compromís amb la igualtat de gènere en el món del jazz. Actualment, Roxy Coss forma part del professorat de la Juilliard School, ensenyant Jazz Ensembles. El 2022 va presentar el seu últim àlbum, "Disparate Parts", consolidant encara més la seva reputació com a destacada figura femenina en el jazz contemporani. Roxy Coss (saxos,b-cl) Alex Wintz (g) Glenn Zaleski (p) Rick Rosato (b) Jimmy Macbride (d) Chasing the Unicorn, A Shade of Jade,You're There 4. Roots Magic – Long Old Road 2023 Alberto Popolla (clarinete, bajo eléctrico, banjo) Errico De Fabritiis (saxo), Eugenio Colombo (flauta, saxo), Francesco Lo Cascio (vibráfono y percusión), Gianfranco Tedeschi (contrabajo) Fabrizio Spera (batería) La formació Roots Magic va néixer a Roma el 2013. Van publicar quatre àlbums a Clean Feed Records, Hoodoo Blues i Roots Magic (2015) Last Kind Words (2017) "Take Roots Among the Stars" (2020) "Long Old Road" (2023) que sovint han estat votats entre els millors àlbums de jazz de l'any per artistes com MusicaJazz Top Poll / Rai Radio3 / The Big City Blog / New York City Jazz Record / Observador-Lisboa / Bill Shoemaker - Point of Departure / Stereogum / Giornale della musica / Burning Ambulance / UK Jazz Radio / Controradio (I) / Bandcamp i altres. "Long Old Road" és el quart àlbum de Roots Magic, confirmant la nova formació de sextet després de la seva participació al festival Jazz em Agosto del 2021, amb el veterà Eugenio Colombo als vents i Francesco Lo Cascio com a especialista en vibràfons. Aquest nou treball presenta una major presència de composicions originals enfront de les versions habituals del repertori de blues/free jazz. Algunes de les peces originals s'inspiren en figures com Muhal Richard Abrams i Abdul Wadud, mentre que altres inclouen cites literàries de Toni Morrison, Benjamin Zephanian i Z-Z.Packer Long Old Road 5. Phi-Psonics - Octava 2023 Seth Ford-Young - Contrabaix Sylvain Carton - Instruments de vent Mitchell Yoshida - Piano elèctric Josh Collazo - Bateria https://phi-psonics.bandcamp.com/album/octava Phi-Psonics és un grup instrumental de Los Angeles, més aviat meditatiu, liderat pel baixista Seth Ford-Young i amb Sylvain Carton als instruments de vent-fusta, Mitchell Yoshida al piano elèctric i Josh Collazo a la bateria. Octava és el seu segon àlbum i, com el seu debut The Cradle, és un enfocament emocional i introspectiu Seth explica:“Aquest àlbum tracta sobre el canvi i l'evolució cap a una versió superior de nosaltres mateixos. Entendre aquest viatge a través de la idea d'ascendir una escala musical i arribar a una nova octava més alta és natural especialment per a un músic. Ens movem, lluitem i treballem a través dels diferents passos o tons i arribem a l'octava una nova versió de nosaltres mateixos, seguint la mateixa persona, però vibrant a una freqüència més alta". Filosofia musical, sens dubte. Invocation, An Offering, Becoming

Reproduir episodi