El Kurdistan iraquià és prop dels grans cims on hi radica l'ànima d'aquest poble tribal

Dissabte, 21 d'Octubre

"Els kurds només tenen un amic, les muntanyes". Certament és prop dels grans cims que radica l'ànima d'aquest poble tribal de costums rígids. Les muntanyes han estat des de sempre el seu principal aixopluc, allà on els peixmergues, "els que planten cara a la mort", s'han amagat, engrandint la llegenda de la seva audàcia i resistència física. Els kurds, el poble supervivent, que mai han pogut tenir un estat propi, s'escampen per cinc països un dels quals, l'Iraq, és l'únic que durant la major part del segle XX ha reconegut oficialment la minoria kurda com un dels components de la nació. Però els kurds volen ser només kurds i viure en el seu estat amb capital a Irbil, probablement, la ciutat més antiga del món. Fa uns vuit mil anys que aquest indret està habitat sense interrupció. Per aquí hi ha passat gairebé tothom: turcmans, àrabs, cristians, yazidites o assiris. Va ser precisament durant el període assiri que Irbil va esdevenir centre del culte a Ishtar, deessa de l'amor i de la guerra en la mitologia babilònica i hitita. També de la vida, del sexe i de la libido; de la fertilitat i de la natura. El Kurdistan iraquià; els seus monestirs, com el de Mar Mattai, per alguns un dels més antics del món; i els seus santuaris misteriosos, com el de Lalish, on els yazidites veneren els set àngels que els guien. El Kurdistan iraquià, amb Josep Lluís Alay, professor d'Història de la UB.


http://audios.catradio.cat/multimedia/mp3/4/2/1508506251424.mp3