El passat 5 de setembre es van complir 50 anys de la primera transmissió de “Futbol en català”, de Joaquim Maria Puyal, a Ràdio Barcelona Segundo Canal. Les va acabar el 20 de maig de 2018, a Catalunya Ràdio.

El periodista i professor universitari Josep Maria Deu, que durant uns anys va formar part de l'equip de transmissions a Catalunya Ràdio, ha publicat el llibre “El factor Puyal. La veu del Barça durant 50 anys”. Dilluns passat va ser presentat a la ciutat de Barcelona.

Al primer programa de la 47ena temporada de L'altra ràdio parlem amb Josep Maria Deu de la història i característiques de les retransmissions futbolístiques de Joaquim Maria Puyal.

Especial 50 anys de Ràdio 4 en 50 fragments sonors, un de cada any, entre el 1976 i el 2026, procedents de l’Arxiu Sonor de la Ràdio a Catalunya de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Amb els programes: De bon matí (1976), Panorama (1977), Temps passat notícia d'avui (1978), Paraula i pensament (1979), Cançons al vent (1980), Temps obert (1981), L’altra ràdio (1982), indicatiu de Ràdio 4 (1983), Torçant l’agulla (1984), Amunt i crits (1985), Ciència (1986), Digitext de L’altra ràdio (1987), Ara per ara (1988), El Gran Sabat (1989), indicatiu de Ràdio 4 (1990), Tarda 5 estrelles (1991), Ràdio 4 la Ràdio Olímpica (1992), La taverna del llop (1993), Per pilotes (1994), Música sense fronteres (1995), Entre un tango i un bolero (1996), Blue moon (1997), Gran Gala (1998), Fes ta festa (1999), Dia a la vista (2000), Les notícies de les 9 (2001), Dia a la vista (2002), Ultimàtum a la terra (2003), El marcador (2004), Les notícies de les 12 (2005), L’altra ràdio (2006), Nautilus (2007), informació de motociclisme (2008), Va de cine (2009), Serà la lluna (2010), El millor de cada casa (2011), Àrea Link (2012), Directe 4.0 (2013), Més que esport (2014), Edició migdia (2015), El matí a Ràdio 4 (2016), Amics i coneguts (2017), Metropoli (2018), Plurals i singulars (2019), Club trèbol (2020), Vida verda (2021), Faristols (2022), Edició migdia (2023), La barrera del so (2024), Xavifòrnia (2025) i Concert d’any nou (2026).

S’escolten les veus de: Joan Albert Argerich, Estanis Alcover i Martí, Maria Matilde Almendros, Esteve Bassols, Joan Ramon Mainat, Enric Frigola, Cèlia Motis, Jordi Casanovas, Amadeu Sala, Manel Domínguez, Joan Lluch, Joan Tortosa, Joan Grau, Montserrat Minobis, Eduard Elias,Marta Bovet, Alfred Picó, Tino Romero, Tinet Rubira, Pere Molero, Daniel Capella, Consol Sàenz, Germà Garcia, Josep Maria Francino, Jordi Roura, Jordi Marimon, Josep Maria Monegal, Jaume Tribó, Jesús Ventura, Rosa de Diego, Jordi González, Vanessa Raja, Anna Comas, Kiku Sanchís, Rafael Barceló, Berto Romero, Xavier Esclusa, Joan Manuel Surroca, Carles Cuesta, Cinto Niqui, Pliar Sampietro, Paco Peña, Conxita Casanovas, Sònia Urbano, Miquel Murga, Carles Mesa, Chema Carrasco, Laura González, Manel Farré, Xantal Llavina, Marga Lluch, Rosa Quitllet, Soraya Rodríguez, Sívia Tarragona, Xavi Collado, Quim Esteban, Elena García, Mireia Moreno, Agnès Batlle, Irene Desumbila, Xavi Martínez i Pep Gorgori.

Marta Balagué, del Grup de Perspectiva de Gènere en la Ciència de l’Associació Catalana de Comunicació Científica és física i màster en meteorologia. Treballa com a tècnica de teledetecció del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC).

Conversem amb ella sobre què és i com es fa la teledetecció via satèl·lit, els aparells que es fan servir al SMC , quantes dones hi treballen i la poca presència que encara tenen les dones del temps a la ràdio i la televisió.  

Javier Otero i Marcos Montero, responsables d’Intel·ligència Artificial i Transformació Digital de Think UPC, expliquen usos curiosos de la intel·ligència artificial, alguns basats en la injecció de “prompts” per aconseguir resultats sorprenents. Altres per intentar traduir els lladrucs dels gossos i els miols dels gats en paraules entenedores per als humans.

Xavier García explica l’ús del sistema d’intel·ligència artificial Chat GPT per trobar bolets a la muntanya i ens dóna un exemple concret. A més, com a tècnic de so de RNE, tanca la seva trajectòria professional en jubilar-se i ho comentem al programa.

El doctor en Ciències de la Comunicació Joan Francesc Gras tracta del retorn de la tecnologia simple. Algunes persones, especialment les joves, fan servir voluntàriament aparells antics, com els telèfons mòbils de fa vint anys o les màquines de retratar. (Imatge creada amb Intel·ligència Artificial, Nano Banana de Google).

A l’apartat de radioafició informem que, per commemorar el centenari de la mort d’Antoni Gaudí, la Secció d’URE Baix Camp, la Secció URE Tarragonès i el Radioclub EA3RCY van posar en antena l’indicatiu especial EH100AG. Curs d'Operador d'Estacions de Radioaficionat a l’Escola d'Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels (EETAC).

Salvador Caballé, d’Astro Radio, ens avença com serà l’edició de 2026 de la fira de radioaficionats més gran d'Europa que es celebrarà a final de mes a Friedrichshafen (Alemanya).

El dijous 28 de maig, el Barcelona Supercomputing Center va presentar el seu tercer ordinador quàntic, l’EuroQCS-Spain, cofinançat per la Comissió Europea i el Govern d'Espanya, a través de la Secretaria d’Estat de Digitalització i Inteŀligència Artificial. 

Amb aquesta incorporació, el conjunt MareNostrum 5 es converteix en un dels primers superordinadors de tot el món a combinar computació clàssica (amb les particions de propòsit general i l’accelerada) i computació quàntica digital i analògica amb els tres ordinadors quàntics instaŀlats.

Mariona Sanz, Directora d'Innovació i Desenvolupament de Negoci al Barcelona Supercomputing Center-Centro Nacional de Supercomputación, ens presenta l’empresa Near By Computing, sorgida al BSC i especialitzada en “edge computing”, la informàtica a la perifèria.

Posa com exemple un sistema que han desenvolupat per trobar objectes en una fàbrica o magatzem amb una precisió de centímetres i en temps real.

Gorka Muñoz, de la cooperativa femProcomuns, ens parla del projecte Erica (Environmental monitoRIng through Civic engAgement). Té com a objectiu empoderar als ciutadans a través de la ciència ciutadana, fomentant l'acció climàtica i el compromís amb la protecció del medi ambient.

Els Premis Nacionals de Comunicació de la Generalitat de Catalunya de l’any 2025 es lliuraran el dimarts 19 de maig, a Sabadell. Enguany el consell executiu ha atorgat el màxim reconeixement a l’excel·lència en el camp de la comunicació a Catalunya o en llengua catalana, a: Justo Molinero, el programa ‘Hospital de proximitat’, la plataforma 3Cat, RAC1 i RTVE Catalunya.

Els 26ns Premis Ràdio Associació es lliuraran el dijous, 21 de maig, a la sala La Paloma de Barcelona. Entre els guardonats figura Pilar Sampietro, per la seva trajectòria vinculada durant 42 anys a Ràdio 4.

L’Auditori 1899 del FC Barcelona va acollir el dijous de la setmana passada la cinquena edició dels Premis Sonor del pòdcast en català. Entre els guardons podem esmentar: “No pengis”, “En defensa de Companys”, “Salsa Romesco” o “Una caixa de sorpreses”.

El DMTforum 2026, per commemorar el Dia Mundial de les Telecomunicacions, organitzat per FECEMINTE i CECABLE tindrà lloc el dimarts 19 de maig a l'Auditori i l'Espai Can Tiana de la seu de la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència a Barcelona. Guillermo Canal, gerent de FECEMINTE, en dóna tots els detalls.

Aquesta edició és especialment rellevant, ja que marca el tret de sortida d'una nova etapa: la integració de FECEMINTE amb Acutelan, per reforçar la seva presència i influència a tot l'Estat espanyol. 

Mariona Sanz, Directora d'Innovació i Desenvolupament de Negoci al Barcelona Supercomputing Center-Centro Nacional de Supercomputación, explica en què consisteix la computació quàntica. A més, presenta una empresa, sorgida del BSC, que ja treballa amb aquesta tecnologia: Quilimanjaro.

Jordi Barreda, des del portal Societat de la Informació, es fixa en els cotxes autònoms i en concret en els anomenats “robotaxis”. Es tracta de vehicles autònoms, dissenyats per al transport de passatgers sense conductor humà, operats per empreses de mobilitat compartida.

Dins del IX Congrés Internacional de Recerca en Comunicació (SCC-IEC), organitzat per la Societat Catalana de Comunicació de l’Institut d’Estudis Catalans, el programa L’Altra Ràdio va enregistrar una edició especial, dedicada als 50 anys de Ràdio 4, a la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-Universitat Ramon Llull.

Hi participen: Esteve Crespo, director de RTVE a Catalunya, Pilar Sampietro (‘Atxanta la Mui’, ‘Molt lluny de Manhattan’, ‘Nautilus’, ‘Vida verda’), Mohamed El Amrani, “D’on ets tu?”, Irene Desumbila,“La barrera del so”, Marc Margarit ,“Són 4 dies”, i Alejo del Peral, tècnic de so de l’emissora. Parlen del passat i present de Ràdio 4.

A més, Joan Francesc Fondevila, president de la Societat Catalana de Comunicació, explica l’èxit que ha suposat el IX Congrés Internacional de Recerca en Comunicació. 

A la secció de supercomputació i intel·ligència artifical, la doctora Àtia Cortés, del grup Intel·ligència Artificial d’Alt Rendiment del Barcelona Supercomputing Center-Centro Nacional de Supercomputación, comenta i valora la resolució d’un jurat a Los Angeles (EE.UU.), que ha condemnat a les empreses Meta (Instagram, Facebook i WhatsApp) i Google (You Tube) per haver causat addiccions a una jove a les plataformes socials d’Internet.

Les empreses han de pagar tres milions de dòlars en danys compensatoris i tres milions en danys punitius en una històrica demanda per addicció a les xarxes socials. Meta serà responsable del 70% d'aquesta quantia i Google, del 30% restant.

La catedràtica de la Universitat Politècnica de Catalunya, Karina Gibert, degana del Col·legi Oficial d’Enginyeria Informàtica de Catalunya (COEINF), va assistir als actes del 8 de març a les Nacions Unides i explica a L’ Altra Ràdio que fa aquell organisme internacional per salvaguardar els drets de les dones a la societat i en el sector tecnològic.

El dimarts 17 de març es va presentar oficialment Signària, una eina que permet, per primer cop, que les persones sordes que fan servir la llengua de signes catalana puguin fer ràdio utilitzant una veu sintètica radiofònica personalitzada.

Raúl Martínez, Doctor en Ciències de la Comunicació i professor de la Universitat de Vic, reflexiona sobre el periodisme i la Guerra del Sudan. Una vintena de periodistes hi han mort mentre informaven del conflicte que va començar l’any 2023.

Alguns periodistes exiliats han creat mitjans digitals per Internet per informar de la guerra en aquell país.

A la secció de supercomputació i intel·ligència artificial, la doctora Àtia Cortés, del grup Intel·ligència Artificial d’Alt Rendiment del Barcelona Supercomputing Center-Centro Nacional de Supercomputación, explica què és l’ “agnotologia algorítmica”.

És un concepte emergent que combina l'estudi de la producció deliberada d'ignorància (agnotologia) amb el funcionament dels sistemes digitals, la intel·ligència artificial i els algorismes.