Jazz Expresso a Sants 3 Ràdio(13-01-23)814:Michel Petrucciani.

Dissabte, 14 de Gener de 2023

Michel Petrucciani — Date With Time 1981 Michel Petrucciani — piano solo Santa Barbara 6:41 (Petrucciani) Recorded at ACOUSTI STUDIO in Paris, 15th December 1981 ( 18 anys) Especial Michel Petrucciani. Michel Petrucciani (Orange, França, 28 de desembre de 1962 - Nova York, Estats Units, 6 de gener de 1999) va ser un pianista i compositor francès. Amb una tècnica extraordinària, el seu estil oscil·la entre atmosferes intimistes i romàntiques, pròpies de l'escola Bill Evans de la qual er un admirador, i un altre estil fortament rítmic, combinant la lírica i la subtilesa amb un estil poderós i clarament percussiu. Patia un greu trastorn ossi anomenat Osteogènesi Imperfecta, per això amb prou feines feia un metre d'alçada. Tanmateix, això no el va impedir des de petit dedicar-se gairebé exclusivament a l'estudi del piano, convertint-se en un dels pianistes de jazz més famosos de tots els temps. Provinent d'una família de músics d'origen italo-francès (el seu avi era de Nàpols), va aprendre a tocar el piano a una edat primerenca i va actuar per primera vegada als 12 anys, acompanyat pel seu pare Tony, que va ser el seu professor de piano. El seu germà petit Louis tocava el contrabaix. Al començament de la seva carrera, a causa de la seva malaltia degenerativa, no podia caminar sol, per la qual cosa el seu pare i el seu germà l'havien d'agafar de tant en tant en braços. Tanmateix, la seva malaltia també li atorgava certs avantatges en la seva carrera, segons ell, ja que la seva discapacitat física li impedia distreure's, ja que estava exent de la pràctica de l'esport i d’altres activitats típiques de la joventut. Tot i que va estudiar piano clàssic, el seu ídol musical més gran sempre va ser Duke Ellington, que va inspirar el seu compromís amb el piano. D'adult, les seves mans eren de mida mitjana, però per arribar als pedals havia d'utilitzar un aparell especial fet per a ell. El seu enorme talent el fa destacar des de molt jove i als 17 anys grava el seu primer disc. L'any següent inicia la seva activitat amb un trio d'excepció amb Jean-François Jenny-Clark i Aldo Romano, una sèrie de esplèndides gravacions per al segell francès OWL. Michel Petrucciani trio 1981 Bass – Jean.François Jenny-Clark ; Piano – Michel Petrucciani ; Drums – Aldo Romano Days Of Wine And Roses - Composed By – Henry Mancini 7:10 Michel Petrucciani - Estate 1982 Michel Petrucciani – piano ; Furio Di Castri – bass ; Aldo Romano – drums "Estate" (Bruno Martino) – 5:48 Michel Petrucciani / Lee Konitz - Toot Sweet 1982 Lee Konitz – alto saxophone ; Michel Petrucciani – piano 'Round About Midnight" (Thelonious Monk, Cootie Williams, Bernie Hanighen) – 16:00 El 1982 es va traslladar a Califòrnia per convertir-se en pianista de la banda del saxofonista Charles Lloyd, un Charles Lloyd que tornava als escenaris després d'un llarg període d’inactivitat musical. I aquesta tornada a les actuacions va ser la conseqüència directa de la insistencia del mateix Petrucciani. A una de les actuacions , el 22 de febrer de 1985, Lloyd va entrar a l'escenari al Town Hall de Nova York amb Petrucciani als seus braços, i el va asseure al tamboret del piano, un esdeveniment memorable a la història del jazz, ja que l’actuació va quedar immortalitzada a la pel·lícula documental One Night With Blue Note (1985). El director de la pel·lícula, John Charles Jopson, recordaria més tard en les notes de la reedició, que l'escena el va commoure fins a les llàgrimes. Charles Lloyd - A Night in Copenhagen 1983 A Night in Copenhagen és un àlbum en directe del saxofonista de jazz Charles Lloyd amb una actuació gravada a Copenhaguen el 1983 per Charles Lloyd al saxo tenor, flauta i oboè xinès. Michel Petrucciani – piano ; Palle Danielsson – contrabaix ; Woody Theus – bateria i Bobby McFerrin – veu a dos dels temes. Lady Day (Lloyd) Tot i que continúa gravant a França, les seves estades a Nova York propicien els seus primers discos estatunidencs, fins que el 1985 inicia el seu període al segell "Blue Note" amb "Pianism", una gravació en trio amb Palle Danielson i Elliot Zigmund. Michel Petrucciani - Pianism 1985 Michel Petrucciani - Piano , Palle Danielsson - Bass ; Eliot Zigmund - Drums Here’s that rainy day (Van Heusen / Burke) L'any següent 1986, actua a Montreux en trio amb Wayne Shorter i Jim Hall, trobada que es publica sota el títol de "Power of Three", un dels seus grans discos. L'àlbum inclou duets de Petrucciani amb el guitarrista Jim Hall i tres actuacions a les quals s'uneix Wayne Shorter. Michel Petrucciani - Power of three 1986 Michel Petrucciani - piano ; Jim Hall - guitar ; Wayne Shorter - tenor saxophone (tracks 1 & 7), soprano saxophone (track 3) Limbo (Shorter) Als Estats Units també va tocar amb figures de l'escena del jazz local, incloent-hi el llegendari Dizzy Gillespie i el saxofonista Lee Konitz com hem vist abans , entre d'altres. També va publicar treballs com per exemple "Music" o "Playground", que el van acostar a les fórmules de la fusió elèctrica. El seu últim disc per a Blue Note és un sol en homenatge a Duke Ellington, un dels seus compositors favorits, i una clara influència al llarg de tota la seva carrera. Michel Petrucciani - Promenade with Duke 1993 Michel Petrucciani - piano Satin Doll El 1994 torna a gravar per a una companyia francesa, Dreyfus, amb "Marvellous", en trio amb el suport de Dave Holland i Tony Williams i el sorprenent afegit d'un quartet de corda. Michel Petrucciani – Marvellous 1994 Bass – Dave Holland ; Drums – Tony Williams; Piano – Michel Petrucciani Ensemble – Graffiti String Quartet Cello – Vincent Courtois Viola – Pierre Lemarchand (2) Violin – Nicolas Krassik, Violin - Vincent Pagliarin Hidden Joy (M.Petrucciani) La seva absorbent personalitat li feia preferir les formacions reduïdes, i en els seus últims anys una de les més fructíferes va ser la seva insòlita i excepcional trobada a duo amb l'organista Eddy Louiss, plasmat en els dos volums de "Conférence de Presse". Michel Petrucciani - Conférence de Presse 1994 Eddy Louiss (Organ) ; Michel Petrucciani (Piano) All The Things You Are (Hammerstein, Kern) La seva major virtut com a pianista de jazz va ser sense cap mena de dubte el format de piano sol, del qual era un veritable mestre. El doble CD recollit en les seves actuacions a París "Au Theatre Des Champs-Elysees" és probablement el cim de la seva carrera discogràfica. Michel Petrucciani - Au Théâtre Des Champs-Elysées 1994 Michel Petrucciani - Piano solo Bésame Mucho (Consuelito Velázquez) El 1997 dona un nou gir formant un grup més ampli, un sextet en el qual s'integren dues joves revelacions italianes del corrent neo-bop: Stefano Di Battista i Flavio Boltro, amb els quals enregistra "Both Worlds". Michel Petrucciani - Both Worlds 1997 Michel Petrucciani (piano); Stefano Di Battista (soprano & alto saxophones); Flavio Boltro (trumpet); Bob Brookmeyer (trombone); Anthony Jackson (bass); Steve Gadd (drums) 35 Seconds Of Music And More (M.Petrucciani) Es va casar amb la pianista clàssica italiana Gilda Buttà (1959-) però es van separar als tres mesos.Va tenir unes quantes parelles. Amb la canadenca Marie-Laure Roperch, que ja tenia un fill anomenat Rachid Roperch a qui Petrucciani considerava el seu fillastre, va tenir un fill de nom Alexandre que va heretar la malaltia de Petrucciani. Va morir el 6 de gener de 1999, als 36 anys, a causa d'una afecció pulmonar producte de la seva malaltia òssia, deixant un buit en el jazz europeu, i en el francès en particular. Reposa al cementiri del Père Lachaise (a París) al costat de la tomba de Chopin. Des del juliol del 2003, hi ha a París una plaça Michel Petrucciani. Steve Grossman With Michel Petrucciani – Quartet 1999 Bass – Andy McKee ; Drums – Joe Farnsworth ; Piano – Michel Petrucciani ; Saxo – Steve Grossman Body and Soul ( Green, Sour,Heyman, Eyton) Recorded at Studio Davout, Paris, january 23, 24 & 25, 1998

Reproduir episodi