No se suposava que l'Àrtic comença on acaben els arbres?. Tromso al nord de Noruega trenca l'esquema

Dissabte, 16 de Març de 2019

Observar una aurora boreal és un moment màgic. Si tens la sort d'enxampar-ne una, et quedes bocabadat mirant aquell resplendor hipnotitzant que il·lumina la negror de l'univers estelat. La llum, sovint verda, es fa fimbradissa i serpenteja. És com una cortina lumínica transparent que penja del cel sobre la terra. Els inuit, que se'n amagaven per considerar-les una manifestació dels esperits dels avantpassats difunts, afirmen que canten. Certament, a l'Àrtic, les llums son tremendament diferents a les que estem acostumats al Mediterrani. Per exemple les sortides i les postes de sol s'allarguen hores. A l'hivern, quan tot el món es blanc per la neu i el gel, les llums diürnes són blavoses. No estem acostumats a un paisatge tan hivernal, tan gèlid. Però és bonic d'experimentar el fred. Viatgem a Tromso, la capital Noruega de les aurores boreals, amb Miquel Rafa, naturalista i biòleg.

Reproduir episodi

Veure més episodis del programa Els viatgers de la Gran Anaconda

RSS feed