Els virtuosos incansables: Spanis Brass i Jules Verne i... Carles Dénia

Dijous, 27 de Febrer de 2020

Programa 502

I continuem amb el disc dels Spanish Brass per acabar-lo i, amb molta estretor, donar breu notícia del disc anterior dels Spanish.

Hui podreu escoltar les dues peces que completen l'escolta del disc "Les Aventures de Monsieur Jules". Són dues composicions per al mateix conjunt de cambra que l'escoltat al programa passat, quintet de vent i piano, amb la col·laboració d'Albert Guinovart com a pianista.

Les dues composicions i l'escoltada l'anterior programa tenen una fonamental cosa en comú, apart de la formació, el fet que totes elles són d'una absoluta modernitat musical, sonora i tímbrica, i que totes tres han estat escrites amb la voluntat d'arribar a un públic ample, sense prejudicis i...no necessàriament amb una ampla cultura musical. Són peces de fàcil escolta que qualsevol persona amb un poc d'interès les oirà de bona gana. Deixe per als especialistes (ja sabeu que jo no ho soc) el jutjar la seua estructura, sembla que complexa, però aparentment fàcil de copsar per una orella atenta. El mèrit és des compositors, els germans de Silla Francisco José Valero-Castells i Andrés Valero-Castells, i el barceloní Salvador Brotons. Els seus noms no són coneguts pel gran públic, encara que, als nostres pobles, la gent seguidora de les nostres estimades bandes segurament els coneix.

Crec que eixe és el gran mèrit del disc. És música contemporània, fins i tot una mica arriscada -encara que interpretada amb instruments "normals"- però que han sabut col·locar a un nivell d'escolta "per a tots els públics". Lamentablement, tant en el camp de la música clàssica com en el jazz, alguns músics "d'avantguarda" pensen que ho són pel fet que les seues composicions sonen "rares", i com més rares i més per ser escoltades sols per gent del gremi que per un públic ampli, més "d'avantguarda" es veuen.

Eixa errada ja li va costar al jazz la pèrdua d'un bon grapat d'audiència als anys seixanta i el cedir el pas, per al gran públic, al rock-and-roll i altres músiques què, lamentablement, han degenerat en molts casos, pressionades per l'afany de les gravadores de guanyar com més diners millor sense preocupar-se per la qualitat del producte que fan.

Evidentment en tots els gèneres, també en el rock i altres, hi ha bona música, però no sol ser la què més s'escolta...

Esperem amb impaciència el nou treball dels Spanish Brass!!