Un recent descobriment personal: Dame Elisabeth Maconchy

Dimecres, 03 de Maig de 2023

Haig de reconèixer que a Elisabeth Maconchy la vaig conèixer gràcies a un excel·lent programa de Ràdio Clàssica (Sinfonia de la mañana), fa tan sols algunes setmanes. La música que vaig escoltar però, em va agradar i fent una recerca vaig trobar, entre altres, les peces que escoltareu al programa.

Això sí, la música que he pogut escoltar m'ha semblat molt, però que molt agradable i amb un toc de modernitat que m'ha dut a dedicar-li aquest programa, en esta temporada dedicada especialment a donar a conèixer dones "desaparegudes" en la música occidental.

I això que va morir l'11 novembre 1994 amb 87 anys, com qui diu, ahir mateix, i, havent tingut un notable èxit en vida, fins al punt d'haver estat nomenada "Dame" per la Reina Isabel II (l'equivalent femení de "Sir"). Doncs bé, a hores d'ara està "desapareguda" en les programacions fins i tot en Gran Bretanya i Irlanda.

A la xarxa he trobar un breu text sobre ella que m'ha semblat que resumia bé la seua biografia i he optat per transcriure'l ,traduït, de la web que s'esmenta més avall.

Heus ací el teniu el text traduït:

"Elizabeth Maconchy va ser una compositora britànica ferotgement individual que va escriure música que sovint era molt dissonant, contrapuntística, intensa, fins i tot inquietant, i lluny de la música més pastoral i lírica de compatriotes britànics com Gustav Holst i Ralph Vaughan Williams (que va ensenyar-li composició al Royal College of Music i es va mantenir com amic tota la vida). Era l'única música de la seva família i, per tant, mancava d'alguns dels recursos musicals que reforçaven els talents i les ambicions d'altres dones compositores.

Una coneguda musicòloga, Anna Beer, escriu que la compositora no tenia "cap pare professor de piano per donar classes, cap compositor germà amb qui col·laborar, ni sales de concerts, ni vetllades ni salons, només una compulsió interior urgent i un compromís de tota la vida per expressar-se en la música".

Aquesta compulsió va ser nodrida per moltes persones a la seva vida: els professors que va trobar al Royal College of Music; el seu marit que -Oh, meravella!- va defensar els seus esforços creatius al llarg dels més de seixanta anys que van estar casats; i companyes músiques que li van donar suport com ella els hi va donar suport quan va poder.

Un grup de compositores que van estudiar amb Maconchy a Londres , entre elles Imogen Holst i Grace Williams, es reunien regularment per parlar de la música dels altres, i la directora Iris Lemare, la violinista Anne Mcnaughten i la compositora Elisabeth Lutyens van crear una sèrie de concerts per mostrar la nova música de joves compositors. i van promoure entusiàsticament la música de Maconchy als seus començaments, durant la dècada de 1930.

Elisabeth Maconchy va escriure una gran varietat de música: simfonies, concerts, ballets, òperes curtes, obres corals, música de cambra (sobretot tretze quartets de corda que han potenciat la seua fama) i moltes cançons."

(Notes extretes de "https://www.artsongaugmented.org/dame-elizabeth-maconchy"

Quantes hi ha encara per "redescobrir"?