Una vida breu però fructífera: Lilí Boulanger

Dijous, 15 de Juny de 2023

Nascuda en una família de músics: el pare compositor d'òperes i d'altres peces i la mare mezzosoprano russa, ambdós treballant a l'Opera Comique de París, Lili Boulanger ( Olga Marie Juliette, dita “Lili” ) va néixer el 21 d'agost de 1893 i va tindre una vida breu però intensa.

Va tindre la desgràcia de contreure, als dos anys, una malaltia -tuberculosi intestinal- que la va tindre sempre amb una salut molt fràgil. Això, però, no li va impedir que aflorara el seu talent musical i que, amb sols 24 anys de vida, poguera escriure un relativament extens catàleg de peces dels tipus més variats.

Les seves composicions inclouen obres orquestrals o per a piano, orgue, violí, violoncel, oboè o flauta i, sobretot, vocals sobre poemes de Jammes, Maeterlinck o Musset, música coral, orquestral, de cambra i, fins i tot una òpera en cinc actes, La Princesse Maleine, que va quedar inacabada.

Amb sis anys ja sabia llegir...música, encara que no paraules, i la seua precocitat va atreure prompte l'atenció del ja llavors reconegut compositor Gabriel Fauré, amic de la família, que va guiar les seues primeres passes al piano.

Estimulada per la seua germana inseparable -sis anys major que ella- la reconeguda mestra de músics Nadia Boulanger (programa 264), va començar molt prompte a compondre i als onze anys ja va escriure la primera obra registrada al seu "Quadern de composicions", una cançò sobre un poema de Claude Couturier.

El 1909, Lili Boulanger va ingressar al Conservatori de París a la classe de composició musical. El 1910 va publicar el seu primer treball aconseguit, "Waiting", una melodia sobre un poema de Maurice Maeterlinck. Va presentar "Per al funeral d'un soldat" a l'examen de composició l'any 1912 i va guanyar el premi Lepaulle. Aleshores va competir per primera vegada al Premi de Roma (una beca del govern francés per a una estada a la residència Médici) el mateix any, però la malaltia que l'afectava la va obligar a retirar-se de la competició. Es va presentar l'any següent i es va convertir, el 1913, en la primera dona a guanyar el primer Gran Premi de Roma de composició musical amb la seva cantata "Faust et Hélène". Va fer una primera audiència pública de l'obra el 16 novembre 1913 a càrrec dels Concerts Colonne al Théâtre du Châtelet i va tenir un gran èxit de públic i de crítica.

El 1914, Lili Boulanger va marxar a Itàlia amb la seva mare per unir-se als guanyadors del Prix de Rome a l'Acadèmia de França a Roma (Vil·la Mèdici). Durant aquesta primera estada de quatre mesos, escurçada per l'esclat de la Primera Guerra Mundial, va començar a escriure els seus tres Salms (Ps. XXIV, CXXIX, CXXX), així com la seva "Antiga Pregària Budista", obres que no acabarà fins al 1917.

Malgrat la seua fràgil salut, tant ella com la seua germana varen trobar temps per col·laborar a la cura dels soldats ferits a la guerra.

Comença un cicle de melodies als anys 1913-1914, "Clairières dans le Ciel" a partir de poemes de "Tristesse" de Francis Jammes, del qual obté el permís per canviar el títol. Tria en particular tretze dels vint-i-quatre poemes del cicle. És la peça principal que anem a escoltar al programa de hui, aquestes tretze cançons, interpretades per Raquel Camarinha, soprano i Anne de Fornel, piano, dintre d'un àlbum CD doble, amb un recull de totes les cançons de les germanes Boulanger, gravat entre febrer i juny de l'any 2022 i publicat a començament del corrent 2023.

El 1918, va compondre "D'un soir triste", que existeix en diverses versions, inclosa una per a orquestra, què hui ecoltareu amb Anne de Fornel al piano i Emmanuelle Bertrand al violoncel. En el seu llit de mort, va dictar a la seva germana Nadia la seva obra final, el Pie Jesu.

Va morir a l'edat de vint-i-quatre anys el 15 de març de 1918, deu dies abans que Claude Debussy, un dels seus inspiradors principals -resulta evident escoltant la seua música- encara que la crítica també associa el seu estil al de Gabriel Fauré, el seu primer mestre, i al Wagner més jove.

La seua germana, Nadia, va deixar de compondre a partir de la seua mort; pensava que Lilí era l'autèntica gran música de la família i que la seua pròpia obra no gaudia de cap interés. No va deixar, però, el món de la música, com varem dir al programa corresponent.

Una dona més que, malgrat tindre una bona acollida al seu moment, la pàtina del temps i els canvis de gust ha arraconat dels programes. A França hi ha una reviscolada de les germanes, per exemple amb gravacions com esta que portem hui.