Música a l'U.R.S.S: Galina Ustvolskaya, la dona del martell

Dimecres, 18 d'Octubre de 2023

Programa 467

La Unió Soviètica, lamentablement, va patir, en passar l'inicial esclat revolucionari, la imposició per part de les autoritats sobre què es devia fer i com es devia fer l'art "per a que fora comprensible per al poble, allunyant-se d'inclinacions i tics burgesos".

L'eclosió artística va ser enorme, riquíssima i variada i les autoritats soviètiques estaven obsessionades amb un cert catàleg de normes, criteris i expressions estètiques que es consideraven les adequades a la situació política i social del poble.

Ja en temps de Lenin, però, sobretot, de Stalin, varen muntar una dura, estricta censura, que era considerada "necessària" per a evitar "desviacions petit-burgeses i formalistes" que farien que el poble no poguera entendre les seues creacions o, encara pitjor, s'allunyaren d'allò que "devia ser el necessari art soviètic per al poble".

En la música és conegut el cas de Shostakovich, que va ser advertit en diverses ocasions sobre els "defectes del seu estil". Ell, home sincerament revolucionari, va acceptar els suggeriments i emmotllà, durant molts anys, la seua música als gustos dels jerarques. El protegia, a més a més, igual que a Rachmaninof, la seua enorme fama mundial.

Però no tothom tenia eixa sort i una gran quantitat de músics -i altres artistes- o varen ser "apartats" de la vida artística oficial o, com en el cas que ens ocupa hui, varen treballar les seues idees en la foscor, mentre sobrevivien amb treballs "d'encàrrec" de les autoritats, enllestits amb l'estètica oficial.

Galina Ustvolskaya (Petrograd,17 Juny 1919 – 22 desembre 2006) va crear un món sonor personal "diferent de qualsevol compositor anterior o contemporani", segons les seues paraules. Té tota la raó.

Alumna durant molt de temps de Shostakovich, del 1939 a 1947, el seu contacte amb el famós músic no li va resultar "gens profitós", segons va declarar ella, ja a la seua maduresa. En efecte, no cal més que escolteu alguna obra "seua-seua" per a que copseu, immediatament, que no hi ha ni rastre dels models musicals del mestre.

Crescuda en un moment d'enorme efervescència artística a l'URSS, malgrat els problemes amb les autoritats, la seua obra trenca completament amb els paràmetres musicals del moment, creant unes obres complexes, intenses, potser fins i tot intensament fosques (una de les causes del retret oficialista), on la seua expressió resulta inconfusiblement personal. És segurament la raó per la qual no va tindre cap seguidor destacat; és una forma de creació irrepetible.

Allunyada també de les innovacions teòriques que en aquells anys estaven succeint a la cultura occidental, el dodecafonisme i l'atonalisme com a novetats destacades en la música, la seua, sense arribar a ser exactament atonal, ho és, sense arribar a ser "pre-minimalista", ho és, encara que a les seues obres hi ha moments d'intens lirisme, allò que l'ha caracteritzada és la "brutal" emissió de les notes al teclat del piano o percussions salvatges com la del "Dies Irae" -una de les obres que escoltareu al programa- on una caixa de fusta, de sinistre aspecte, semblant a un taüt, és colpejada durament amb martells. La "dona del martell" va ser el sobrenom que, al seu moment, se li va posar.

Com que calia sobreviure, va donar classe durant trenta anys al conservatori i també va escriure obres "alimentàries" que ella, en recollir el catàleg de les seues obres, va oblidar, de manera que la seua obra conservada i catalogada per ella, la formen tan sols vint-i-cinc composicions.

Envoltada d'un cert tarannà espiritual, més que religiós de cap religió concreta, va dir que ella sols componia "quan estava en estat de gràcia". Rebutjava sovint encàrrecs i deia que "Si Déu en dona l'oportunitat de compondre alguna cosa, ho faré".

Encara que no obertament censurada, la seua obre sols va veure la llum clarament a Rússia amb la "glassnost" de Gorbachov.

En aquest cas, la condició femenina no va ser el problema, en vida d'ella, però la veritat és que la difusió de la seua obra ha estat i és encara molt reduïda. Per ser dona...?

Crec que mereix ser escoltada. Us apunteu?