Ballant sobre vidre: Música de cambra de compositores nord-americanes actuals

Dijous, 14 de Desembre de 2023

Afortunadament, ja no resulta una missió quasi impossible l'accés fonogràfic a dones autores musicals contemporànies. Encara, però, és molt més fàcil per a una dona instrumentista o cantant l'entrada als catàlegs de les discogràfiques.
Supose que la qüestió és oferir la imatge d'una dona jove en la portada d'un CD enlloc de la d'una dona, en una edat més o menys madura, que aconsegueix "col·locar" composicions seues al mercat; no hi ha tantes "Mozart" que, a una edat molt primerenca, tinga composicions que atreguen l'interés de la crítica i, després, de les discogràfiques, per aconseguir arribar el públic amb sols la seua imatge.

El mercat, evidentment, molt masculinitzat encara. Eixe és el tema.

L'àlbum que escoltareu al programa de hui conté obres de cambra de quatre compositores nord-americanes contemporànies, amb una llarga trajectòria vital i professional i amb un currículum farcit de premis i fins i tot amb alguns Grammy, i amb una carrera professional que les ha dut a exercir la docència en diverses universitats i escoles de formació musical.

La interpretació està a càrrec de tres dones instrumentistes -violoncel, viola i violí- també professionals de la docència dels seus instruments.

En definitiva, són persones que, per viure als EUA, han aconseguit que el fet de ser dona (blanques totes, això sí) no haja estat un problema major per dur endavant la seua carrera professional.

Es tracta d'obres de cambra de Julie Mandel, Rain Worthington, Adrienne Albert i Victoria Bond, que han estat triades per les intèrpretes que, ajustant-se al seu format instrumental, estan entre les més reconegudes de les seues autores, totes quatre vorejant la vuitantena, que continuen actives com a compositores. Amb catàlegs variats on s'inclouen, òbviament, obres de més pes i durada que les que escoltareu, el seu abast compositiu compren tant simfonies com obres orquestrals i vocals de més durada i, fins i tot, algunes òperes que han pogut veure posades dempeus a teatres de l'òpera dels EUA. En tots els casos, les seues obres han estat interpretades, òbviament, també arreu del món, com es correspon a uns catàlegs extensos com els seus.

Totes elles han tingut també, en proporcions variables, trajectòria com a directores en les més prestigioses orquestres nord-americanes i d'altres llocs i han dirigit muntatges operístics varis. Dic açò perquè el minvat de l'obra que escoltareu no faça pensar que, com les autores dels segles XVIII i XIX que ja hem programat, el seu treball compositiu i artístic estiga reduït a uns poques obres de cambra, estil evidentment interessant i amb obres importants al llarg de la història de la música, però de menys transcendència pública en les programacions dels centres culturals de l'actualitat, majoritàriament centrats en les peces orquestrals.

L'estil de totes elles, encara que tenen les seues peculiaritats personals -òbviament- podrien enquadrar-se dintre del cànon sonor de compositors com el darrer Stravinsky i contemporanis, dintre dels modos de la tonalitat amb la lògica influència de la contemporaneïtat i en proporcions variables.

Ni l'amplitud de la mostra -pràcticament, una peça per autora- de la gravació, ni la breu informació de llibret que l'acompanya, ni el gènere tan acotat de la música de cambra, són suficients per a donar poc més que una ullada a les seues vides musicals des d'una gravació com la que escoltareu. El CD s'anomena amb el títol de l'obra de Victoria Bond, "Dancing on Glass" String Chamber Music by Women Composers.

La meua intenció, en programar-les, és donar a conéixer la seua existència a vosaltres, la gent que escolteu el programa, i estimular la recerca de més música seua a la xarxa o en llocs varis -que n'hi ha, afortunadament- així com un seguit de gravacions d'obres seues. Això sí, la gran majoria de les que he trobat, publicades en gravadores independents especialitzades en música clàssica, fora de les grans discogràfiques.

Ja ho dèiem al començament:

El mercat, evidentment, molt masculinitzat encara. Eixe és el tema.

Reproduir episodi