Música
ReproduirNo oblidem les guerres, però també hi ha la música: John Scofield acústic
Dijous, 11 de Gener de 2024
John Scofield, nascut a Ohio el 26 de desembre de 1951, a Dayton, Ohio, la seua família es va traslladar prompte a Wilton, Connecticut, on va començar el seu interés per la música. Va començar a tocar la guitarra a 11 anys, amb les músiques què escoltava, rock, blues, rithm&blues... Un bon mestre li va mostrar el treball dels grans Jim Hall, Wes Nontgomery, Bill Frisell i altres grans guitarristes de l'època.
Assistent posteriorment al conegut Berklee College de Boston, ja l'any 1974 grava el seu primer disc com a "sideman" de Gerry Mulligan i Chet Baker, en una famosa gravació en directe al Carnegie Hall d'aquells dos mites. Treballa dos anys girant amb la banda de Billy Cobham/George Duke i després grava amb la de Charles Mingus l'any 1976, reemplaçant després a Pat Metheny en el quartet de Gary Burton. Eixe mateix any grava el seu primer disc com a titular, amb el seu nom com a títol, i comença la seua carrera ja més reconeguda.
Un moment important per a ell és la seua incorporació, l'any 1982 i al llarg de tres anys i mig, al grup de Miles Davis on reconeix haver tingut una experiència profitosa que li durà a la consolidació del seu estil i a la seua definitiva formació com a intèrpret i compositor, aspecte que destaca en la seua biografia musical a partir d'eixe moment.
L'estil de John Scofield, ben definit i reconeixible en escoltar les primeres notes de la seua guitarra elèctrica, no va fer que això el portara a tancar-se en una forma de tocar i un repertori, ben al contrari, la seua trajectòria està farcida de col·laboracions amb el bo i millor del jazz més agosarat de la seua època, és a dir, d'ara mateix. Els noms de Peter Erskine, Bill Frisell, John McLaughlin o Carlos Santana donen fe del tipus de companyies que cercava.
Amb una etapa enganxat al viratge funkie que, impulsat sobretot per Miles Davis, va tindre el jazz dels anys 80', la década posterior el dugué a formar equip amb gent com Jack DeJohnette, Charlie Haden o Pat Metheny, acabant amb un gir cap al jazz més avantguardista.
En eixa època, coneix al compositor de música "clàssica" d'avantguarda Mark-Anthony Turnage amb el qual grava composicions seues passant a gravar, l'any 2004, un àlbum important en la seua evolució, "Scorched", acrònim de "SCOfield ORCHstratED". En eixe treball ,encomanat per l'Orquestra Simfònica de Frankfurt, Turnage fa arranjaments i orquestracions de composicions del propi John Scofield, interpretades per la formació simfònica. El disc, producte de la seua interpretació en directe, va tindre una molt favorable acollida de la crítica musical d'ambdues vores del camp musical, el "clàssic" i el jazz, sent nominat als Grammy en l'apartat de "millor gravació Cross-Over".
La música que s'escolta al programa està en un disc de l'any 1996 anomenat "Quiet", on hi ha dues característiques a destacar. L'una és que es fa acompanyar per una nodrida formació de vents, fusta i metall, a part dels membres del seu trio Steve Swallow al contrabaix i Bill Stewart a la bateria, incorporant-se també el percussionista brasiler Duduka da Fonseca. Entre els vents cal destacar la participació de Wayne Shorter al saxo tenor i la de Randy Brecker a la trompeta. L'altra cosa és que, per única vegada a la seua discografia, utilitza una guitarra acústica, cosa que, junt amb el suau, matissadíssim recolçament dels vents, dona una sonoritat molt dolça i intimista a tot el disc.
No és el treball més representatiu de John Scofield, amb una extensíssima discografia sí és, però, una mostra de la seua ductilitat estilística que podreu contrastar, el pròxim programa, amb una mostra molt diferent de la seua sensibilitat artística.
En eixa època, coneix al compositor de música "clàssica" d'avantguarda Mark-Anthony Turnage amb el qual grava composicions seues passant a gravar, l'any 2004, un àlbum important en la seua evolució, "Scorched", acrònim de "SCOfield ORCHstratED". En eixe treball ,encomanat per l'Orquestra Simfònica de Frankfurt, Turnage fa arranjaments i orquestracions de composicions del propi John Scofield, interpretades per la formació simfònica. El disc, producte de la interpretació en directe, va tindre una molt favorable acollida de la crítica musical d'ambdues vores del camp musical, el "clàssic" i el jazz, sent nominat als Grammy en l'apartat de "millor gravació Cross-Over".
La música que s'escolta al programa està en un disc de l'any 1996 anomenat "Quiet", on hi ha dues característiques a destacar. L'una és que es fa acompanyar per una nodrida formació de vents, fusta i metall, a part dels membres del seu trio Steve Swallow al contrabaix i Bill Stew Personal de la gravació:art a la bateria, incorporant-se també el percussionista brasiler Duduka da Fonseca. Entre els vents cal destacar la participació de Wayne Shorter al saxo tenor i la de Randy Brecker a la trompeta. L'altra cosa és que, per única vegada a la seua discografia, utilitza una guitarra acústica, cosa que, junt amb el suau, matissadíssim recolçament dels vents, dona una sonoritat molt dolça i intimista a tot el disc.
No és el treball més representatiu de John Scofield, amb una extensíssima discografia sí és, però, una mostra de la seua ductilitat estilística que podreu contrastar, el pròxim programa, amb una mostra molt diferent de la seua sensibilitat artística
Peces del disc:
| 1. | "After the Fact" | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| 2. | "Tulle" | ||||
| 3. | "Away with Words" | ||||
| 4. | "Hold That Thought" | ||||
| 5. | "Door #3" | ||||
| 6. | "Bedside Manner" | ||||
| 7. | "Rolf and the Gang" | ||||
| 8. | "But for Love" | ||||
| 9. | "Away" |
Personal de la gravació:
- John Scofield – acoustic guitar, arrangements (1-8)
- Wayne Shorter – tenor saxophone (3, 5, 8)
- Steve Swallow – bass guitar, arrangements (9)
- Bill Stewart – drums (1, 3, 4, 7-9)
- Duduka da Fonseca – drums (2, 5, 6)
- Vents
- Howard Johnson – baritone saxophone (2, 5, 6), tuba (2, 5, 6)
- Lawrence Feldman – flute, alto flute, tenor saxophone
- Charles Pillow – alto flute, English horn, tenor saxophone
- Roger Rosenberg – bass clarinet
- Randy Brecker – trumpet, flugelhorn
- John Clark – French horn
- Fred Griffen – French horn
Reproduir episodi
Veure més episodis del programa Camins de la Música
http://caminsdelamusica.blogspot.com/2024/01/no-oblidem-les-guerres-pero-tambe-hi-ha.html
RSS feed