La música amagada a les catedrals: Harmonia del Parnàs i Marian Rosa Montagut

Dimecres, 07 de Gener de 2026

Normalment, i fins que va arribar la música als teatres i les sales de concert cap al segle XVIII, els compositors no eren els propietaris de la seua música ni tenien el dret de quedar-se amb les partitures, car tota eixa documentació i els drets sobre les obres pertanyien als que pagaven per ella, nobles, reis, papes, grans burgesos i... les esglésies i catedrals, per a les quals els Mestres de Capella escrivien sota encàrrec obres per a celebrar dates commemoratives de caràcter religiós: misses solemnes per a ocasions especials, celebracions litúrgiques o grans moments esdevinguts a eixes catedrals com, per exemple, bodes, soterrars o grans fastos que es celebraren en eixe lloc, incloses coronacions de reis i altres. Les obres escrites per a eixes ocasions es quedaven -així s'expressava normalment als contractes dels mestres de capella- en poder dels qui havien pagat per l'obra o estaven a sou.

Aquelles obres, en molts casos, no es tornaven a interpretar MAI i, per tant, quedaven als arxius de les catedrals o, en tot cas, als arxius privats dels rics-homes que havien pagat per elles. Això fa que, en temps moderns, quan l'interés per la música antiga -convencionalment anomenada així quan és anterior al 1750, aproximadament, és a dir, l'anterior al barroc, més o menys- es va despertar, els haja calgut "submergir-se" als músics per ella interessada en prestatges -en el millor dels casos- o amuntegaments de papers plens de pols d'uns quants segles, per a descobrir algunes joies musicals que, sense el seu esforç, estudi i interés, hagueren estat oblidades per sempre més, amb les excepcions dels autors molt coneguts, dels quals circulaven de vegades còpies manuscrites que han arribat als nostres dies.

La tasca del músic-musicòleg, amb l'ajuda d'investigadors varis i treballs de restauració de documents antics, és d'una dimensió descomunal perquè, normalment, aquelles músiques s'interpretaven i adequaven en cada cas a la quantitat i classe de músics de cadascuna d'aquelles capelles (particulars o eclesiàstiques). Per eixa raó, allò que normalment va quedar escrit com una partitura, rarament excedia de la melodia principal i un cert acompanyament continu, més o menys detallat, però que, per a cada ocasió, calia adaptar als músics que es tenien a l'abast en cadascuna de les capelles de músics.

Situats ací, el músic-musicòleg-investigador cal que escorcolle en la documentació adjunta de l'època -no sols musical- per saber quants i quins instruments eren els que formaven cada conjunt instrumental i fer l'arranjament necessari per a la seua interpretació actual, tractant de "reconstruir/imaginar" el so amb què varen ser escoltades al seu moment, procurant, en la mesura del possible, fer-ho amb instruments antics o de nova construcció reproduïts de dibuixos, escultures, etc. de l'època, junt amb instruments que, més o menys evolucionats, s'utilitzen encara: violins, arpes, flautes de fusta, etc. Tota eixa tasca és el que s'anomena "interpretació historicista", una denominació que, apareguda a començaments del segle XX, ha dut al redescobriment de precioses músiques que, sense la seua tasca, haurien caigut totalment en l'oblit, privant-nos de l'enorme plaer que suposa escoltar novament peces que, sense estes persones esforçades, ens farien impossible accedir a la història i evolució d'este art.

Esta llarga introducció ve al cas perquè la música del programa, gravada artesanalment, forma part d'eixos treballs de recuperació de peces que tenen entre dos-cents i tres-cents anys- i que, per unes raons o altres, es troben a l'arxiu de la Catedral de València.

L'artífex d'eixa recuperació/investigació i posterior interpretació de la música que s'escolta al programa, van a càrrec de Marian Rosa Montagut, nascuda a Benifaió, fundadora i directora del grup Harmonia del Parnàs, que dirigeix la interpretació, junt amb el Cor de la Catedral de València.

L'actuació tingué lloc el vint de novembre de 2025. No era la primera vegada que feia concerts d'aquest tipus l'Harmonia del Parnàs i, supose, no serà la darrera i continue tornant a la vida antigues músiques, tresors oblidats sota la pols.

A l'arxiu dels nostres programes es pot escoltar la discografia de l'Harmonia del Parnàs, la trajectòria del qual seguim amb molt d'interés

Reproduir episodi