Bernstein i Lluna: Joan Enric Lluna mira a Leonard Bernstein

Dijous, 12 de Febrer de 2026

La figura de Leonard Bernstein no cal ni tan sols, en un text tan breu com són els comentaris d'este pòdcast, lloar-la. És notòria la seua destacada presència en la música culta i popular, alhora, del segle XX als Estats Units d'Amèrica, com a compositor "genuïnament" nord-americà, on les seues fonts d'inspiració varen ser, fonamentalment, la música dels espirituals negres, el blues i, clarament, el jazz, sobretot el primerenc, i autor d'èxit de diverses peces destacades de l'"òpera" nord-americana, com Candide i, sobretot, West Side Story, que el portaren a la cimera de la popularitat. També cal destacar la seua tasca divulgadora i docent sent el primer director nord-americà de talla internacional format íntegrament al seu país, encara que, com molta gent, es passà també per casa de Nadia Boulanger, a Paris, durant un cert moment.

Doncs bé, heus ací que un destacadíssim músic valencià, solista de talla internacional de clarinet i director d'orquestra, Joan Enric Lluna, nascut el 1962, i que ja ha aparegut en algun moment al programa formant equip amb un dels músics que l'acompanya al disc que repassarem hui, també ha estat fascinat per la figura del nord-americà, que va escriure un bon grapat de peces per a clarinet, dedicades a coneguts clarinetistes de jazz (Woody Herman, Benny Goodman,...). Darrerament, està dedicant molts dels seus esforços en l'activitat d'un grup de cambra de vent, que anomenat Moonwinds -aprofita el seu cognom- engloba un grup de destacadíssims instrumentistes de vent de primer nivell.

Aprofitant totes eixes circumstàncies, Joan Enric Lluna va treure l'any 2018, commemorant el centenari del naiximent de Bernstein, un disc on interpreta peces tant de Bernstein com d'uns altres compositors, però que, d'una forma o altra, destacaven l'enorme petjada deixada pel nord-americà a la música occidental, amb la seua afortunada fusió de jazz i música occidental. Un d'ells també valencià, de Novelda, Òscar Navarro, també clarinetista i company de generació i amic de Joan Enric Lluna.

El CD, amb un molt bon llibret del qual reconec haver tret la major part de la informació per comentar-lo, conté tres composicions de Bernstein i altres tres on el paper del clarinet és destacat i també la influència del compositor homenatjat.

Cal destacar la presència al disc dels seus acompanyants, especialment la de Juan Carlos Garvayo al piano, enorme concertista de paleta i activitat variadíssima i projecció internacional i que ja ha aparegut al nostre programa, junt amb Salvador Bolón al cello, Toni García al contrabaix i Ignasi Doménech a la percussió, tots ells amics del Joan Enric Lluna i "del terreny" amb una, també, gran projecció i prestigi professional.

Com va dir Leonard Bernstein, no hi ha divisions entre música culta i popular, tot és música i ell va escriure de tots els gèneres. Per cert, en això coincideix amb la coneguda opinió de Duke Ellington de què sols hi ha dues classes de música, la bona... i l'altra.

Reproduir episodi