Març de 2026: La BOGERIA i els infants

Dimecres, 11 de Març de 2026

El gènere humà existeix des de mil·lennis. Al començament, segurament, eren pedres llençades cap a un altre ésser semblant per alguna peça de caça, o per un saborós fruit a la vista. Després aprenguérem a fer eines que aprofitaven per a coses diàries, però que, quan calia, es podien utilitzar per atacar o defendre's. Hi havia persones mortes, assasinades: una, dues, algunes...

Som al març de 2026, segle XXI del calendari cristià. Hem aprés a fer eines més potents i sofisticades que ens estalvien esforç en determinades tasques. També som ara més eficients en matar més, més ràpid, a distància, sense embrutar-se les mans: tot ho podem fer des de la comoditat d'un despatx on, amb una eina informàtica, podem dirigir missatges de mort a milers de kilòmetres de distància per "eliminar" -això no és igual que matar?- persones de forma quasi asèptica, milers de persones prement tan sols un botó.

Com hem avançat! Quanta tècnica, quanta civilització, quant de progrés! Ara els assassins no li veuen la cara a les víctimes; són com ninotets en un videojoc, no els esguita la sang ni s'embruta el seu despatx amb la pols i els gemecs: és la victòria del progrés!

"Benvolgut professor Freud:

Existeix algun mitjà que permeta a l'home deslliurar-se de l'amenaça de la guerra?

En general es reconeix hui que, amb els avançaments de la ciència, el problema s'ha convertit en una qüestió de vida o mort per a la humanitat civilitzada; i, no obstant això, els ardents esforços desplegats amb la intenció de resoldre'l han fracassat fins ara de manera lamentable."

Carta d'Einstein a Freud demanant-li com pot el gènere humà "desfer-se de la guerra" (30 de juliol de 1932)

I estan els infants. Vides que no seran ja mai més perquè uns exemplars del gènere humà, uns que varen ser infants algun dia que ja han oblidat, han deixat les espases de cartró o els videojocs i juguen ara a ser déus, decidint sobre la vida i la mort, sobretot la mort, d'altres éssers humans d'una forma tan asèptica que fa feredat.

Gaza, Cisjordània, Sudan, Ucraïna, Iran i tants i tants llocs que ni sabem on són, racons desconeguts del mapa de la Terra on persones maten persones...i infants.

Quina bogeria de Món, on uns éssers, que es diuen humans, bojos de poder, bojos de bogeria, decideixen sobre la vida i la mort amb els seus poderosos artefactes i amb el seu poder i la seua anbició sense fre...

I Mahler. Al present programa escoltareu algunes músiques que tenen a veure amb el que he escrit fins ací. Unes són músiques de decepció, de lluita altres... i Mahler, que ens reconcilia amb la bellesa, amb l'autèntica civilització, encara que des del dolor pels infants morts: un dolor dolç -és una forma de dir-ho- perquè la seua música ens duu a eixes zones de l'ànima humana on encara hi cap la compassió, la bellesa, l'esperança en un futur diferent.

Amb Raimon vos convide a dir "Diguem NO. Nosaltres no som d'eixe Món"

Reproduir episodi