Una gran Dama de la Música Mexicana: Gabriela Ortiz-I

Dimecres, 23 de Septembre de 2026

"Al principi de la meua carrera, jo era molt conscient del que estava succeint a Europa, i també era molt conscient que la major part de la meua música mai encaixaria en aquest tipus de mentalitat, mentre que avui, si necessite dir alguna cosa d'una certa manera, vaig a fer el que he de fer. És tan senzill com això”

Nascuda el vint de desembre de 1964 a la ciutat de Mexico, Gabriela Ortiz, com a compositora, és el resultat de tants i tants tipus d'escolta que la seua personalitat musical resulta absolutament calidoscòpica.

Nascuda en una llar totalment implicada en mons musicals, part de la seua família formava part del grup "Los Folkloristas", un grup pioner en la recuperació i conreu de les músiques populars mexicanes i llatinoamericanes. Sa mare tocava el piano i el seu avi, exiliat a Mèxic des del Pais Basc, era un melòman empedreït que col·leccionava discos de músiques de tota mena i a més, per si mancava alguna cosa, un germà seu és fan del "punk".

Absolutament entusiasta de les músiques populars que la joventut de la seua edat ballava, no renuncia -ni de bon tros- a músiques com el mambo, el cha.cha-cha, la salsa, etc., els variats ritmes que es ballaven, als que considera tan pròpies, tan interessants, com qualsevol "il·lustre" nom del nomenclàtor acadèmic.

La seua biografia recull viatges per estudiar a Europa i als Estats Units de Amèrica. La seua trajectòria, el seu catàleg de produccions abasta des de vàries peces electroacústiques a d'altres de cambra per a instrument sol i per a grups variats, música per a dansa, un abundant nombre de peces orquestrals -vorejant la vintena- i, fins ara, tres òperes, arribant al centenar de composicions. Afortunadament, des de fa uns anys les seues obres s'han estrenat en la quasi totalitat. En aquest sentit cal destacar la tasca del veneçolà Gustavo Dudamel, que des de la seua posició de director de la Filharmònica de Los Ángeles ha estrenat un bon grapat de les seues peces orquestrals contribuint així a la seua difusió.

Amb el piano com a instrument principal dels seus primers estudis musicals, Ortiz es va adonar prompte de què la vida d'un pianista de concert estava potser fora del seu abast, però la idea de compondre va florir després d'una trobada primerenca amb la música de Béla Bartók, i a partir d'aquí, res va poder aturar les seues ambicions.

Sobre el seu estil... escolteu les peces que enllacem ací a part de les que pose al programa, un tast tan sols de la seua abundant inspiració.

La crítica ha estat sempre molt favorable però, millor que altres, és la Gabriela Ortiz la que, en un bon grapat d'entrevistes ha expressat les seues idees. Us demane llegir-les, millor sempre que resumir -i, potser, trair- allò que ella conta.

Les obres que se senten al programa formen part d'un disc premiat amb tres Grammys llatins el 2025, intitulat "Revolución Diamantina", una de les peces premiades amb un dels Grammy que s'escoltarà al pròxim programa que també li dedicarem. Les dues que es poden gaudir són "Altar de cuerda", obra encomanada pel Dudamel, estrenada per la seua Filharmònica de Los Ángelas en 2022 i dedicada per Gabriela a l'excel·lent violinista granadina María Dueñas, que en pocs anys -ara en té vint-i-tres- s'ha posat, molt merescudament, en la primera línia d'intèrprets de violí i de la qual en parlarem en un pròxim programa. La seua interpretació en l'exigent obra de Gabriela Ortiz, deixa clar el perquè del seu prestigi actual, interpretant amb un virtuosisme i una delicadesa alhora, que fa brillar més encara la bellesa de l'obra.

L'altra peça, "Kauyumari" prové d'una melodia del poble Huichol, de caràcter simbòlic per a aquest poble mexicà, que s'utilitza en cerimònies per a "sanar l'ànima".

I continuarem amb l'obra de Gabriela Ortiz al pròxim programa.

Reproduir episodi