Les vídues a la baixa edat mitjana - 08/12/14

Dilluns, 08 de Desembre de 2014

Les lleis medievals no estaven fetes precisament per protegir la dona que perdia el marit. La viudetat conferia a la dona una certa personalitat jurídica pròpia, però a la pràctica, això l'empobria i la relegava en l'ordenament social. La vídua només podia disposar dels béns del difunt segons els interessos dels fills, havia de vestir amb robes negres amples sense ornaments ni maquillatge i les segones núpcies, tot i que no estaven prohibides, no eren recomanades per l'Església. El destí per a les vídues més ben vist per les jerarquies socials era el retir de la vida mundana i la consagració a Déu. Mireia Comas, professora d'Història Medieval de la UB analitza les coartades morals, religioses i filosòfiques amb què les autoritats patriarcals de l'edat mitjana controlaven la conducta de l'únic col·lectiu social femení que no depenia directament d'un home.

Reproduir episodi