Impressores 3D i Elon Musk contra Europa – Programa 647

Divendres, 12 de Desembre de 2025

Amb la col·laboració de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Darrera entrega de l’episodi setmanal abans de vacances de Nadal on parlem dels espais de treball, d’impressores 3D i de la guerra d’Elon Musk amb la Unió Europea.

Aprofitem per a desitjar-vos Bones Festes!!

CONTINGUT – REFERÈNCIES

Impressió 3D i taller

Conversa sobre impressió 3D domèstica, filtres de partícules i ús d’una habitació taller per a la impressora, amb menció de Bambu Lab i el seu ecosistema de programari Bambu Studio, des d’on es poden descarregar models compartits per la comunitat.
Suggeriment de combinar impressora 3D amb una petita màquina de control numèric (CNC) per fer peces en alumini i fusta, i d’utilitzar programes de modelat 3D com Fusion 360 o alternatives de programari lliure per crear els dissenys abans de generar el codi de màquina (G-code).
Referència a Orca Slicer com a “slicer” open source per a impressores 3D, presentat com a recomanació per explorar-lo més endavant en lloc o a més de Bambu Studio.
Proposta de disposar d’un espai propi de taller a casa, amb taula de treball, eines de fusteria i maquinària com serra de banda, taladre de columna o màquines de llimar de la marca Einhell, que es presenta com a gamma “hobby avançat” assequible.

Eines, electrònica i cultura maker

Recomanació pràctica inspirada en Cory Doctorow: quan compris una eina, comença per la versió més barata; si veus que l’utilitzes molt, en la següent compra passa directament al millor model que et puguis permetre.
Conversa sobre la cultura maker i el valor terapèutic de la feina manual (fusta, electrònica, cuina, etc.) com a contrapès a les feines de “cap”, equiparant-la als beneficis d’anar al psicòleg o participar en altres activitats de cura personal.
Referència humorística i nostàlgica al mític episodi de Top Gear on posen a prova la resistència d’una Toyota Hilux amb proves extremes, recomanant buscar el vídeo a internet per veure de què és capaç aquesta pick-up.
Conversa sobre eines d’electricitat i xarxes, com peladores de cable i grimpadores per a RJ‑45, acompanyada d’anècdotes sobre la diferència entre l’ús “aficionat” d’aquestes eines i la destresa dels professionals que ho fan només amb un ganivet.
Referència als nous soldadors lleugers i digitals (incloent models sense fil) capaços d’arribar a temperatures d’uns 350 graus, destacant-los com a eines modernes per a projectes d’electrònica i radioafició.

Llengua, traduccions i IA

Comentari sobre l’avaluació de nivell de català al Servei de Llengües de la UPC i la possibilitat de presentar-se directament al C2 (o equivalent) sense passar per tot el recorregut de cursos, com a exemple de com es pot acreditar el nivell mitjançant proves.
Reflexió sobre la feina de Softcatalà i dels grups de recerca en lingüística computacional que han generat corpus anotats i recursos en català des dels anys noranta, que avui es fan servir per entrenar sistemes de traducció automàtica i models de llenguatge.
Descripció d’una eina per a traduccions col·laboratives basada en IA (anomenada a la conversa com “Crowd LN”), que permet traduir programari i marca en colors els segments on convé revisió humana, relacionable amb plataformes modernes de localització com Crowdin.
Explicació d’un projecte per traduir al català una aplicació per radioaficionats (per activacions tipus Parks on the Air, Summits on the Air, etc.), amb un equip de voluntaris que volen establir un petit llibre d’estil per unificar terminologia tècnica.
Discussió sobre el potencial de la IA generativa per reforçar llengües minoritzades, facilitant la traducció i adaptació de continguts digitals al català amb una feina de revisió molt més lleugera que fa uns anys.
Referència als corpus en català anotats amb SGML desenvolupats a universitats com la Universitat Pompeu Fabra, que van servir de base per a eines lingüístiques, sistemes de correcció i, més endavant, per entrenar traductors automàtics i models de llenguatge moderns.

Europa, regulació i poder tecnològic

Menció dels programes europeus Erasmus+, Leonardo da Vinci i Marie Skłodowska‑Curie com a instruments clau per fomentar la cooperació entre universitats, la mobilitat d’estudiants i la creació de projectes conjunts que han beneficiat també la recerca en tecnologies del llenguatge.
Reflexió crítica sobre la Unió Europea com a espai amb una forta component socialdemòcrata, amb regulacions sobre dades, IA i protecció del consumidor que contrasten amb el model més laxe dels Estats Units en matèria de seguretat alimentària, medi ambient i privacitat.
Crítica a l’acumulació extrema de poder econòmic i polític en mans de multimilionaris que poden desafiar reguladors i governs, amb l’exemple d’Elon Musk i la seva confrontació amb les institucions europees pel que fa a moderació de continguts, IA i regulació digital.
Discussió sobre el rol de la Unió Europea com a contrapès regulador d’aquests actors privats, especialment quan imposa multes importants i estableix marcs normatius que condicionen la manera com operen les grans plataformes tecnològiques al mercat europeu.
Menció a l’existència de tribunals internacionals com el Tribunal Internacional de Justícia de la Haia i els tribunals de crims de guerra, i a la dificultat històrica de portar davant la justícia responsables de genocidis com el cas armeni.

Projectes de Benjamí Villoslada

Menció del nou projecte de Benjamí Villoslada, el vídeopodcast “Si no ho provem, no ho sabrem”, amb capítols dedicats a temes de tecnologia, codi i programació; el podcast es pot veure, per exemple, a YouTube en forma de llista de reproducció.

Reproduir episodi